Pàdel World Press .- Fa unes setmanes començàvem una nova secció en Pàdel World Press en la qual, de la mà de la Federació Internacional de Pàdel (FIP), ens endinsàvem en la història del nostre esport. a la segona entrega ens referim als primers passos en la seva expansió i ara ens submergirem de ple en seva època de major creixement i consolidació al llarg de les dècades dels 80 i els 90.
En l'article anterior ens quedàvem parlant de la llavor que va començar a donar els seus fruits a Espanya on, de la mà de figures rellevants de l'esport i la societat, el pàdel va començar a popularitzar-se entre el públic general, seguint un camí paral·lel a Argentina. Al país sud-americà es van anar obrint cada vegada més pistes i un major nombre de jugadors va començar a practicar-lo.
En 1984 es va inaugurar el Club Sant Jordi a la ciutat de Sant Isidre, Un dels més populars de tota Argentina. Amb un total de 14 pistes, aquest recinte es va convertir en una veritable referència i en ell es van anar reunint els millors jugadors del país. A poc a poc, el pàdel es va anar estenent per les principals ciutats i va tenir especial incidència a Buenos Aires, Rosario, Sant Pere, Sant Nicolau o Badia Blanca, llocs en què es van començar a construir importants complexos.
Com a conseqüència d'aquest ràpid creixement, en 1987, segons va quedar registrat per les dades existents, es va constituir la Associació Platense de Paddle, Que seria la primera institució oficial de la història d'aquest esport. Tan sols un any després, un grup d'amics convocats per Óscar Nicastro fundar l'Associació de Paddle Argentí (APA), En la qual tots els aficionats del país van poder passar a formar part d'una organització que els representés, defensés els seus interessos i objectius, i que els unís també al voltant d'uns valors ia una normativa comuna.
A Espanya es va fundar al seu torn una institució de característiques similars, la Associació Espanyola de Pàdel, Que "va canviar" el nom a l'esport adaptant-lo a les sigles 'Promoció d'Activitats Esportives, Educatives i Lúdiques', és a dir, PADEL
Curiós és que al nostre país es va partir amb algunes diferències destacades en la normativa, Ja que aquí existia l'anomenat joc de 'servei i xarxa', Pel qual es podia volear la resta del servei, fet que es donava a Espanya i no a l'Argentina, especialment per les diferència en els materials de construcció de les pistes. A més, en les pistes espanyoles existia el famós 'Pic', Que era un sortint que es donava en la unió del trinquet de parets amb el filferro que unia els camps de joc.
Ja en la dècada dels 90 es va produir la unió entre els dos països i l'any 1997, a Barcelona, es va unificar la reglamentació, El que va fer que el nostre esport passes a denominar-se com 'Pàdel', desapareixent els pics de les pistes i podent volearse les tretes.
La construcció de les pistes quedar sense una limitació clara més enllà de les seves mesures. Cada club podia triar amb llibertat els materials de construcció que es volgués, sent els més populars la gespa artificial i natural, el parquet o el ciment.
Com a punt d'inflexió en aquesta unió de nacions, la signatura Sport Connection dels germans Tonio i 'Cacho' Nicastro va proposar la celebració del primera trobada entre Espanya i l'Argentina, En què van participar dos equips amb els millors jugadors de cada país. El conjunt espanyol va estar capitanejat per Don Rafael Silvela.
Per acabar, al gener de 1998 es va concretar la invitació de la Primera Selecció Espanyola a l'Argentina. Es va celebrar una primera trobada a Buenos Aires i, a l'agost d'aquest mateix any, una gira per diverses ciutats espanyoles com Madrid, Bilbao i Marbella.
Font i Imatge: Federació Internacional de Pàdel (FIP)
* Pots seguir tota l'actualitat del món del pàdel en els nostres perfils de Facebook y Twitter així com subscriure't a la nostra Newsletter diària de notícies.
