Repassant la nostra hemeroteca, rescatem un dels articles que ens va oferir María Palacios Vela. En aquesta ocasió, l'experta en Teràpia Ocupacional amb l'especialitat de Rehabilitació Física i Adaptació de l'Entorn ens va parlar d'una zona en la qual les malalties són molt freqüents en el món del pàdel: l'espatlla.

Pàdel World Press .- En aquest article anem a parlar sobre l'espatlla, una estructura anatòmica de la que oblidem la seva importància fins que arriba al límit de la seva capacitat i deixa de retre de manera correcta, fent que ens sentim bastant invalidats en el nostre dia a dia, ja sigui en nostre treball com en els nostres moments d'oci o esport.

Per la meva llitera han passat jugadors de pàdel tant amateur com a professionals i he comprovat que en aquest esport es necessita un bon espatlla per poder resistir tot un partit. Això sí, no tota la musculatura periarticular de l'espatlla es desenvolupa de la mateixa manera, pel que pot presentar-se 'a posteriori' una dolorosa patologia que pot ser difícil de tractar, però sí més senzilla de prevenir si es realitza una correcte desenvolupament del moviment en la tècnica del pàdel.

Fem un repàs des del punt de vista anatòmic:

L'espatlla és la regió anatòmica on s'uneixen els braços amb el tronc. La regió anatòmica de l'espatlla està composta per la unió de tres ossos: l'omòplat, la clavícula i l'húmer.

En la conjunció d'aquests tres ossos es formen dues articulacions: la glenohumeral, aquella formada entre l'húmer i l'omòplat, i la acromioclavicular, que és l'articulació que uneix el acromi escapular i la clavícula. L'espai subacromial (entre l'acromi de l'omòplat i el cap de l'húmer) és per on llisquen els tendons de l'anomenat manegot dels rotatoris, encarregats d'elevar i rotar el braç.

Alguns experts inclouen en aquesta classificació l'articulació esternocostoclavicular com una articulació pròpia de l'espatlla. És la formada per la clavícula i l'estèrnum. El resultat és el complex articular més mòbil del cos humà, el de més amplitud i varietat de moviments, però també el més vulnerable, el que amb més facilitat es lesiona tot i que els músculs, els lligaments i els tendons serveixen per assegurar la estabilitat de les espatlles.

Quan ens referim a l'articulació de l'espatlla, en general fem referència a l'articulació glenohumeral o escapulohumeral per ser la que permet a el braç la rotació i el moviment en totes les direccions separant-lo de el cos. La superfície de les articulacions està recoberta de cartílag hialí, que pot resistir pressions elevades. Els extrems dels ossos estan envoltats per un espai virtual que els separa, la cavitat de les articulacions, que està farcida de líquid sinovial per facilitar les esllavissades. I envoltant el conjunt de l'articulació es troba la càpsula articular.

A diferència d'altres articulacions (per exemple, l'articulació del maluc) l'espatlla està estabilitzat en la seva major part per musculatura, que s'encarrega de donar mobilitat i, en menor mesura, estabilitat, ja que els músculs van subjectes als ossos per tendons. A través de l'anomenada cintura escapular, les articulacions s'uneixen amb la columna vertebral i els braços, permetent la transmissió de moviment a aquests últims.

Els músculs ajuden a sostenir l'espatlla i permeten la mobilitat de l'articulació en totes direccions. Els més importants per al funcionament de l'espatlla són:

- Supraespinós *: Realitza l'abducció o separació del braç.

- Subescapular *: Realitza la rotació interna.

- Infraespinós *: Realitza la rotació externa.

- Rodó menor *: Contribueix a la rotació externa.

- Rodó major: Contribueix a l'extensió.

- Deltoide: Realitza l'extensió i l'abducció.

-Pectoral major: Intervé en l'adducció o aproximació, la flexió i l'extensió.

-Dorsal ample: Intervé en l'extensió i l'adducció.

- Bíceps braquial: Contribueix a la flexió.

- Tríceps braquial: Contribueix a l'extensió.
Tots els músculs marcats amb aquest símbol * són els que conformen el manegot dels rotatoris. És l'encarregat de sostenir el cap de l'húmer en aquesta cavitat i permet als braços moure en tres dimensions.

L'articulació de l'espatlla té gran capacitat de moviment en totes direccions (en els tres eixos i els tres plans de l'espai).

-Flexión: Es realitza elevant el braç cap endavant.

Extensió: Moviment contrari a l'anterior.

-Adducción o separació: Es realitza desplaçant el braç cap a fora.

-Adducción o aproximació: És el moviment contrari a l'anterior i té la mateixa amplitud. Si el subjecte es troba en posició de referència, és a dir amb el braç al costat del tronc, la adducció serà impossible.

-Rotació interna: Aquest moviment pot executar-se portant la mà cap a dins amb el colze en flexió de 90º.

-Rotació externa: Invers a l'anterior. Es realitza portant la mà cap a fora amb el colze en flexió de 90º.

Lesions a l'espatlla per la pràctica del pàdel


Patologies freqüents de l'espatlla

L'articulació de l'espatlla és la que té més mobilitat de l'aparell locomotor humà, motiu pel qual poden ser habituals múltiples lesions i malalties com, per exemple, les següents:

-Tendinopatía de infraespinós o tendinitis d'espatlla: El múscul infraespinós és un rotador de l'articulació de l'espatlla. Quan es produeix una inflamació del tendó que afecta aquest múscul diem que estem davant d'una tendinopatia de infraespinós.

-Calcificación dels lligaments: Es produeix per l'acumulació de calci a l'interior del lligament, causant dolor.

-Torcedura o distensió muscular: El seu símptoma principal és el dolor, que pot anar acompanyat d'inflamació a la zona i petits espasmes musculars.

-Tendinitis del supraespinós o tendinopatia de l'espatlla: Quan es produeix una inflamació del tendó del múscul supraespinós parlem d'una tendinopatia del supraespinós. El símptoma més comú és un dolor agut a la zona i la pèrdua de mobilitat de l'articulació.

-Hombro de nedador: L'espatlla de nedador afecta molts nedadors professionals. Aquesta lesió es produeix per la falta de tècnica o el sobreesforç i moviment repetitiu. Afecta generalment a atletes joves amb entrenament intensiu o majors després d'un temps llarg d'inactivitat.

-Sobrecarga muscular: Es produeix per la repetició perllongada d'un moviment en un determinat múscul. Són moltes lesions les que apareixen a causa d'una sobrecàrrega muscular.

-Artrosi d'espatlla: És la degeneració de l'articulació, que es produeix una pèrdua del cartílag.

-Trencament del manegot rotatoris: S'origina quan un o diversos dels tendons que conformen el maniguet rotador es trenquen parcialment o totalment.

L'espatlla és l'articulació que es luxa amb més facilitat. Aquesta lesió es presenta, sobretot, per la pràctica d'algun esport. Entre el 5 i el 8% de les lesions d'espatlla són conseqüència de les pràctiques esportives. Així, la luxació ocupa el 30% de totes les lesions agudes d'espatlla, seguida per les lesions de l'articulació acromioclavicular i de clavícula, que constitueixen al voltant del 20%.

Quan apareixen aquestes malalties és quan la persona s'adona de la importància que és un desenvolupament complet de la mobilitat de les espatlles. Molts moviments quotidians (sobretot els que es realitzen per sobre del cap) poden resultar difícils de realitzar si existeix lesió. Avui dia es diagnostiquen més lesions i malalties en les espatlles que fa una dècada. Els factors responsables d'aquestes lesions són els següents:

-Major esperança de vida.

-Falta d'exercici que va en augment (per exemple, per les activitats que es realitzen assegut).

Activitats de lleure (per exemple, esports de raqueta o patinar, anar en bici, fer surf de neu o els esports d'aigua).

L'articulació de l'espatlla és una articulació esfèrica. Comprèn el cap de l'húmer i la cavitat glenoidea de l'omòplat. Aquesta cavitat és visiblement menor (4: 1) que el cap de l'húmer, el que confereix a l'articulació un marge de moviment especialment ampli. No obstant això, això la torna també més inestable i, per tant, més vulnerable a lesions com desarticulacions i luxacions.

Lesions a l'espatlla per la pràctica del pàdel


L'espatlla en el pàdel

Els movimimientos que realitzem en el pàdel són molt repetitius durant un partit. Els més comuns són el smash o rematada, la safata i el globus, de manera que els músculs que més explotem són el deltoides, pectoral major, dorsal ample, bíceps i tríceps, quedant poc desenvolupats la resta. Això produeix una manca d'harmonia en el seu moviment conjunt, donant lloc a diferents patologies i compensacions musculars difícils de corregir i que requereixen una reeducació postural i millora de la tècnica en l'entrenament.


Rehabilitació de l'espatlla en 10 sessions

La capacitat de l'espatlla per realitzar les seves funcions depèn de quatre característiques mecàniques bàsiques: moviment, estabilitat, força i congruència. Per molt desitjo que tinguem de sortir a la pista i donar molts cops arriba un moment que hem de posar-nos en mans expertes si les molèsties ocasionades es veuen agreujades després de cada partit.

Des Pàdel World Press i ERGOS et proposem un tractament específic per per una espatlla amb dolor derivat de la vostra afició pel pàdel.

Amb l'organització de sessions que us recomanem no assegurem una recuperació completa, ja que això depèn del grau de compromís a nivell estructural, però sí una ajuda per millorar el control del dolor, l'alineació postural i recuperació funcional de l'espatlla.

La durada del tractament dista entre un i dos mesos i durant aquest període es recomana deixar tota activitat física intensiva que afecti a l'estructura, així com fer un consum combinat prescrit per un facultatiu de fàrmacs.

1ª a 3ª Sessió: Alineació estructural, massoteràpia generalitzada de la zona per descarregar i eliminar adherències musculars i tendinoses, magnetoteràpia i kinesiotaping a manera descongestiu a la zona.

4ª a 6ª Sessió: Alineació postural, massoteràpia localitzada a estructures afectades, aplicació tècnica de cyriax i Jones, a més d'exercicis amb theraband.

7ª i 8ª Sessió: Alineació funcional, electro estimulació, kinesiotaping actiu a la zona i exercicis amb pesos.

9ª i 10ª Sessió: Reeducació postural i treball propioceptiu en l'estructura per restaurar harmonia del moviment aplicat al pàdel.

María Palacios Vela

* Pots seguir tota l'actualitat del món del pàdel en els nostres perfils de Facebook y Twitter així com subscriure't a la nostra Newsletter diària de notícies.

compartir
article anteriorBuenos Aires Pàdel Màster: Ordre de Joc de Semifinals
article següentAgustí Tapia i l'inici del seu camí cap a la glòria
Pàdel World Press és un periòdic en línia dedicat al món del pàdel que, durant 24 hores al dia, s'encarregarà d'oferir l'última hora del segon esport més practicat a Espanya. Notícies, entrevistes, reportatges, anàlisi ... Tots els aficionats podran gaudir del pàdel des d'un nou punt de vista, sempre sota la serietat, el rigor periodístic i els coneixements d'un equip amb més d'una dècada d'experiència en el món del pàdel.