Pàdel World Press .- Encara que de la majoria d'ells ja hem parlat amb anterioritat en altres posts més específics, en aquesta ocasió farem un resum amb les principals característiques dels cops més importants d'aquest esport. Així que, sense més dilació, comencem:
1.- Servei
És el cop amb el qual s'inicia el joc. Tot i que el jugador disposa de dues oportunitats, és recomanable jugar amb la major quantitat de primers serveis possible, el que ens permetrà no perdre el ritme ni la dinàmica de joc.
En general, se sol orientar cap a la paret lateral ia la velocitat que cada jugador consideri oportuna perquè li doni temps a col·locar-se en la xarxa i prendre la iniciativa del punt.
2.- Dreta o Revés sense Paret
Són els cops més senzills i els primers que s'ensenyen en el Nivell Iniciació. El seu objectiu és el manteniment de la bola en joc així com provocar pots en parets del contrari per dificultar la devolució.
Per aconseguir més seguretat en aquest tipus de cops, es recomana jugar en direcció creuada, perquè és més natural a nivell fisionómico i perquè la pista ens ofereix més distància que quan juguem en paral·lel, de manera que hi haurà més garanties d'èxit.
3.- Sortides de Paret
El joc amb parets o vidres són la 'salsa' del nostre esport. Entre els tipus de sortides de paret trobem la de paret de fons, la de paret lateral i la doble paret.
Saber aprofitar els diferents rebots per construir els següents cops és una característica que marca la diferència del pàdel amb altres esports de raqueta ja que li dóna més dinamisme al joc i manté el nivell de diversió en facilitar i possibilitar 'segones oportunitats' als jugadors.
Segons el tipus de sortida de paret, l'alçada de el rebot i la distància de sortida, es realitzarà un cop més ofensiu o defensiu ... Però és fonamental recordar que el joc des del fons de pista té objectiu realitzar cops que milloren la nostra posició per permetre'ns pujar a la xarxa.
Per tant, encara que es realitzi un cop amb característiques ofensives, sempre cal jugar amb el marge d'error per mantenir la iniciativa.
4.- Globus
el globus és el cop més infravalorat a nivell amateur. Tot i la velocitat i l'altura de la mateixa, és un colpeig que si es realitza correctament, amb la pala oberta cap amunt i amb la força adequada, es converteix en un dels cops més ofensius.
En cas de treure la xarxa a la parella contrària mitjançant el globus, millorem la nostra posició ja que passem de la defensa a l'atac i vam prendre la iniciativa del punt en ocupar la xarxa.
La direcció del globus dependrà de la comoditat a la qual es pugui realitzar i de les característiques dels jugadors contraris. Això sí; es recomana en tot cas que la bola pot sobre la línia de servei contrària per evitar un gran rebot de la pilota després de la paret.
5.-Chiquita
Es coneix com 'petitona'El gest tècnic contrari a l'globus, encara que té la mateixa intenció: treure la xarxa a la parella contrària.
Consisteix en colpejar la bola amb ritme lent i buscant que pot en els peus de la parella contrària situada a la xarxa. Bé executat i pujant a la xarxa després realitzar-ho, provocarà que els rivals aixequin la bola i, gràcies al seu descol·locació i pèrdua de la iniciativa, podrem guanyar el punt tan sols amb enviar la pilota al fons de la pista.
Cop de nivell alt, comporta intencionalitat, control corporal i mobilitat per acompanyar la bola esperant el moment adequat, i requereix que tinguem bona 'mà' per aplicar la força justa al cop perquè just a continuació pugem a la xarxa per definir la jugada.
6.- Contrapared
Aquest recurs s'utilitza com a alternativa quan no es pot enviar la bola cap a la xarxa amb comoditat. Cal tenir en compte que si no se li dóna l'altura i profunditat necessària, es quedarà una bola regalada per la parella contrària. És per això pel que es conseja colpejar-la el més alta possible per assegurar alçada i d'aquesta manera, tenir temps per recuperar la posició i millorar la nostra col·locació a la pista.
7.- Volea
L'objectiu dels cops de volea és el de mantenir a la parella contrària al fons de la pista, forçar la decisió i crear espais lliures. Es recomana que la primera volea es dirigeixi a centre de la pista on, a priori, hi ha l'espai lliure. A continuació, caldria aprofitar els espais movent a l'contrari segons el jugador que recuperi la bola.
Un bon treball de volea i manteniment de la xarxa provocarà gran quantitat d'errors o devolucions còmodes, de manera que mantenir la concentració, tapar la zona del centre, i jugar amb marge d'error seran fonamentals perquè la possessió de la xarxa ens permeti guanyar el partit.
8.- Safata
la safata és un dels cops de pàdel més característics. Es va inventar com a solució a aquests globus mitjans de l'contrari que provocaven indecisió entre deixar-les botar i perdre la possessió de la xarxa o tocar-les mitjançant una rematada que no permetia guanyar el punt.
La zona de cop és a mitja pista i l'altura del mateix es troba a mig camí entre una volea i una rematada. Es recomana orientar-les cap al creuat provocant el pot en la doble paret del contrari per així dificultar la devolució.
Per la seva gran pes tàctic, la safata implica un treball físic intens ... I és que quan s'executa la safata s'ha de tenir en compte que l'objectiu és no perdre la iniciativa a la xarxa, de manera que a l'colpejar cal tornar a pujar per acompanyar el company que s'ha d'haver quedat en la posició de xarxa.
9.- Escurçó
L'escurçó pertany als cops de pàdel de nivell avançat i, sens dubte, és un dels més complexos del repertori tècnic. Similar a la safata pel que fa a l'altura del cop i la zona d'execució, té certs matisos com el balanç cap a l'impacte del pes del cos, la posició totalment de costat, l'efecte lateral total que se li imprimeix a la pilota i, el més important: la intencionalitat.
L'escurçó s'utilitza amb més velocitat i amb intencions de definir el punt o deixar-lo gairebé acabat. Se sol orientar cap a les cantonades, provocant un rebot mínim i que la pilota caigui abans que el contrari sigui capaç de impactar-la. No s'aconsella el seu ensenyament fins arribar a nivells de competició.
10.- Rematada
la rematada és l'únic gest tècnic, dins dels cops de pàdel, que es pot considerar definitiu ja que la seva intenció ha de ser acabar el punt. La seva execució ha de ser la correcta perquè el contrari no tingui opcions de recuperar la bola.
Es recomana realitzar-el més alt possible, estenent el braç i la pala per sobre del cap, col·locats de costat i tirant el pes del cos sobre el cop. Pel que fa a direcció i profunditat, la rematada paral·lel i botant previ a la línia de servei de l'contrari sol ser el més efectiu perquè no permet ajudes del company. El temps de reacció del contrari per defensar la pilota és menor.
Aquestes han estat breu distincions entre els diferents gestos tècnics fonamentals del nostre esport. Espero que us serveixi d'ajuda per a conèixer el valor de cada un d'ells durant el joc.
Una salutació.
* Pots seguir tota l'actualitat del món del pàdel en els nostres perfils de Facebook y Twitter així com subscriure't a la nostra Newsletter diària de notícies.
