"D'un diumenge a un altre. D'un escenari a un altre. Set dies que són dues dècades. 1063 quilòmetres, de Mijas a Barcelona, que són en veritat 9500, de Chaco a Madrid. Dos triomfs que retraten el pàdel d'avui. Perquè hi ha realitats que van més enllà del palmarès, del rànquing i de l'estadística ". No et perdis aquest interessant article que ens ofereixen els companys de Padelazo.
Pàdel World Press .- Una victòria a Cabrera de Mar per recuperar les arrels d'un esport que sembla perdre memòria a mesura que s'expandeix. Una victòria a Mijas per descobrir el pàdel que arriba a través d'una promesa de futur que li retalla dies al temps.
Dos protagonistes. Willy y Franco. Dos nacionalitats diferents. Dues dècades de distància. Dues generacions molt diferents. Dues maneres de ser un mateix esport.
Guillermo Lahoz Rodríguez, Madrileny de naixement, de Santander d'adopció. Franco Stupaczuk, Chaqueño, establert a Madrid.
Un, als seus 46 anys d'edat (els complirà el proper 26 d'agost), amplia la seva llegenda en un bell epíleg ple de classe i talent que mereix ser etern per més que s'anunciï proper el seu final. L'altre, amb prou feines 21 primaveres, s'afanya a acabar el pròleg d'un relat que porta somiant des d'abans de tenir ús de raó.
Amb les cròniques de la seva retirada escrites, els homenatges preparats i el seu futur empresarial en marxa des de fa temps, el mestre Lahoz es contradiu fins i tot així mateix. Cada vegada que els anys li retiren, el seu joc li sosté.
Avui, amb les maletes fetes des de fa un lustre, segueix instal·lat entre els 25 millors jugadors de World Pàdel Tour just un quart de segle després que s'endinsés en aquella pista del Club de Tennis Chamartín amb diversos amics i unes pales de platja que amb prou feines van durar 10 minuts.
Aquella pista va il·luminar a un jugador únic, l'espanyol (nascut a la pell de brau) amb més classe de la breu però intensa història d'aquest esport. Una altra pista, aquesta a 635 quilòmetres d'allà i més de 20 anys després, va assistir a la seva coronació, una altra vegada més, en una prova del Circuit Professional de pàdel.
A la Central de Clark Pàdel, Willy Lahoz va conquistar al costat de Pau Lijó el seu primer torneig Challenger WPT i es va recordar així mateix que, per anar-se'n, no podrà convèncer sinó enganyar-se.
Una setmana abans, en una espectacular pista central instal·lada en una coqueta plaça d'una bella vila blanca andalusa, Mijas, un jove chaqueño s'alçava amb el seu primer títol gran com professional. stupa tenia ja diversos Challengers però aquell dia es va fer gran amb l'Open conquistat al costat de Cristian Gutiérrez.
Un esglaó més en una imparable ascensió que no insinua cap sostre.
Són tots dos, triomfs que donen forma a la cruïlla del pàdel. Un encreuament de camins que li afegeixen dimensió a aquest esport. Un viatge en el temps que conflueix en el present, perquè aquí, avui, troben plena vigència l'ahir i el demà.
Dues victòries, en veritat, tan brillants com necessàries. Amb Bela fora de joc, el present alternatiu fabula més enllà del Rànquing.
Per això, l'Open de Mijas va ser tot un avançament que va permetre a l'afició avançar la benvinguda a qui ja reclama com una realitat. A Barcelona, el públic, en canvi, va homenatjar a qui encara vol en el present.
Són dues realitats que eleven a tot un esport. El magisteri de Willy i l'emergència de Franco. La saviesa de Lahoz i l'afany d'aprenentatge de Stupa. Vint anys de distància units per una mateixa passió.
El pàdel és un esport en ple enlairament que no atén enyorances i menysprea ensenyaments. Les presses per créixer van enterrant unes arrels que expliquen el que en l'actualitat s'admira i es gelea per més que, en moltes ocasions, no s'entengui. Per això, victòries com les de Willy Lahoz exhibeixen un incalculable tractat que il·lustra a la perfecció l'evolució d'aquesta disciplina.
El mag espanyol és, sens dubte, un immillorable referent per als que comencen, per als que prometen, per als que compleixen i per als que intenten acomiadar-se. A tots il·lumina el camí aquest talent que transcendeix etapes i generacions. Per això, la seva victòria a Cabrera de Mar, set dies després del triomf de stupa, És un toc d'atenció, un advertiment als que troben en les presses seu millor argument: en aquest esport, la pausa és un aliat impagable.
El record de Lahoz és la memòria del pàdel. Un llegat irrenunciable.
Padelazo
* Pots seguir tota l'actualitat del món del pàdel en els nostres perfils de Facebook y Twitter així com subscriure't a la nostra Newsletter diària de notícies.
