Pàdel World Press .- La psicologia esportiva no només s'ha d'emmarcar en l'àmbit de l'optimització de l'rendiment de l'esportista ... També té força importància pel que fa a la seva aplicació en la docència esportiva i, en aquest cas en concret, a les classes de pàdel.
A les classes de pàdel hi ha molts aspectes que tenen a veure amb el camp psicològic. Entre ells, podem destacar els següents:
- La comunicació.
- El reforç.
- La motivació.
- La concentració.
- La pràctica imaginada.
Si ens referim a la comunicació, sabem que a les classes de pàdel s'estableix una interacció entre alumne i monitor que, en general, es basa en la utilització de l'llenguatge verbal i no verbal. Per Llenguatge Verbal entenem tot el que el monitor fa arribar als seus alumnes per mitjà de les paraules mentre que el Llenguatge no verbal s'encarregaria de transmetre la informació a través de signes, senyals, demostracions, gestos, etc.
El domini tant del llenguatge verbal com el no verbal distingeix els millors monitors i entrenadors, que fa que la feina tingui una major qualitat docent. Si en explicar els exercicis o els cops nostre llenguatge no és prou clar, la descodificació per part de l'alumne pot resultar errònia. És per això pel que no només és important la codificació del missatge per part del monitor, si no l'habilitat perquè aquest arribi de la manera més tangible i senzilla al seu pupil. Però el missatge seria incomplet si només s'utilitza el llenguatge no verbal, així que resulta imprescindible completar aquesta informació amb gestos, senyals i demostracions que aconseguiran que l'alumne desxifri a la perfecció el missatge que el seu monitor de pàdel li fa arribar.
En aquest sentit, diguem que hi ha investigacions que corroboren que més del 70% de la informació que s'emet en una classe de qualsevol activitat física és de naturalesa no verbal, i és que, només així, la informació verbal pot tenir el sentit que optimitzi cada missatge.
Seguint amb el tema 'Comunicació en una classe de pàdel', resulta molt rellevant la manera que cada monitor té de corregir als seus alumnes. Hi ha monitors que corregeixen els errors d'una manera directa, fent veure als seus alumnes el que fan malament. En canvi, hi ha altres monitors que transmeten una informació positiva l'alumne sobre aquest error, és a dir, corregeixen dient a l'alumne el que ha de fer. Anem a posar un exemple d'això, fixin-se en aquestes dues frases:
"No copegis la bola tan enrere".
"Tracta de colpejar la bola més endavant".
Quines diferències veieu entre una i altra? Tot i que la correcció és la mateixa o, més ben dit, tot i que el missatge tracta d'aconseguir una mateixa millora en el cop d'l'alumne, la diferència entre un missatge i un altre és que el primer fa referència al que l'alumne està fent malament (colpejar la bola retardada) i, en canvi, el segon missatge s'està referint al que l'alumne hauria de fer (colpejar la bola davant de el cos). És evident que és molt més positiu corregir d'aquesta última manera ... Per què? Doncs perquè en aquest missatge li estem donant a l'alumne la solució al seu problema mentre que, en el primer exemple, el que li fem arribar és, simplement, el que està fent malament. Hi ha una gran diferència.
A nivell psicològic, analitzem millor la informació de naturalesa positiva. El nostre cervell processa de manera més adequada els missatges que li ofereixen solucions i no tant aquells que transmeten problemes o accions mal executades.
El reforç, per tant, és una eina pedagògica que, tant en les classes de pàdel amb nens com amb adults, resulta imprescindible si volem que els nostres alumnes se sentin emocionalment satisfets durant el seu aprenentatge. Cal fer arribar a l'alumne un Feedback positiu quan aconsegueix fer bé un cop, un exercici o, en el cas dels més joves, simplement quan l'actitud és bona. Per a qualsevol alumne, el millor premi a la seva evolució tècnica o actitud a classe és el reconeixement per part del monitor.
Si parlem de motivació ens referim sobretot als objectius o metes que l'alumne té a l'hora de practicar el seu esport. En aquest cas, i per part del monitor, és important proposar als alumnes objectius però aquests no han de ser de resultats si no, més aviat, de rendiment.
Els objectius de rendiment són aquells que depenen al 100% del propi esportista i són, per tant, controlables en tot moment pel propi individu. Alguns exemples d'objectius de rendiment podrien ser els següents:
- Millorar un determinat cop.
- Tenir una bona actitud després dels errors propis o del company / a.
- Millorar l'apartat físic.
- Escalfar, almenys 5 minuts, abans de les classes i competicions que disputi.
- Estirar després de les classes o competicions.
Com veiem, són múltiples els objectius de rendiment que se li poden proposar a un alumne, sigui quin sigui el seu nivell. La consecució d'aquests objectius repercutirà de manera directa en una millora del rendiment i això provocarà, en la majoria dels casos, millors resultats si és que l'alumne està competint.
Si parlem de concentració, podem dir que és una altra habilitat psicològica que resulta importantíssima si volem treure el màxim de cada alumne en les nostres classes de pàdel. Hem d'aconseguir captar la seva atenció durant el temps que dura cada sessió aprenentatge. Hi ha algunes eines que ens poden ajudar per aconseguir aquest propòsit, per exemple, la utilització de senyals.
Quan tenim material com cons, bolets de colors, cintes, cèrcols, etc., està comprovat que l'alumne capta millor l'objectiu de cada exercici augmentant, d'aquesta manera, la seva capacitat d'atenció.
Una altra eina que podem utilitzar en les classes de pàdel perquè l'atenció de l'alumne millori és el fet corregir cops o situacions en parat, és a dir, tractar d'acostar-se a l'alumne i explicar-li, en repòs, el que pretenem que millori. En massa ocasions els monitors de pàdel corregeixen situacions mentre els seus alumnes estan en moviment ... Això fa que la informació no es descodifiqui d'una manera clara, que hi hagi interferències en el missatge. Per aquest motiu, és interessant que, de tant en tant, les correccions es duguin a terme amb l'alumne en posició de repòs i sense la xarxa pel mig. Això facilitarà la comprensió i descodificació òptima de l'missatge que el monitor li vol fer arribar.
Finalment, la utilització de la pràctica imaginada pot ajudar d'una manera considerable a millorar cops i situacions als alumnes. El fet de visualitzar les situacions que es volen millorar ajuda a la consolidació dels gestos esportius i aconseguiran que s'interioritzin de manera definitiva. Tan sols ens cal una mica de temps cada dia per aconseguir aquests efectes.
Com veiem, són molts els factors psicològics que intervenen en les classes de pàdel. Si volem ser uns bons professionals de l'ensenyament d'aquest esport hauríem de tenir-los en compte perquè les nostres classes tinguin una major dosi de qualitat. D'altra banda, els alumnes més joves també requereixen una dedicació pedagògica adequada més enllà de la informació purament tècnica.
Óscar Lorenzo García
Twitter: OLorenzoRMarca
Correu electrònic: [protegit per correu electrònic]
* Pots seguir tota l'actualitat del món del pàdel en els nostres perfils de Facebook y Twitter així com subscriure't a la nostra Newsletter diària de notícies.
