Ja fa 22 anys, el genial jugador argentí va guanyar el seu primer títol professional al costat del 'Mag Sanz'. Cristian J. Alfonso Vallilengua, Productor de Continguts de Pàdel Retro, va voler recordar aquest moment tan especial en la història d'aquest esport a través del següent article ... Què ho gaudeixis !!
Pàdel World Press .- El 14 d'agost es van complir 22 anys del triomf de Juan Martín i el Mag a 'Estació Nord'. En 2015, i com a tribut, Cristian J. Alfonso Vallilengua (considerat per molts com el primer 'historiador del pàdel') va publicar un emotiu homenatge a través del seu perfil de Facebook.
Ens ha cridat tant l'atenció que hem volgut rescatar per a compartir-lo amb tots vosaltres ... Gran tribut d'un gran periodista, a un gran jugador.
"Juan Martín Díaz abans de convertir-se en jugador professional de pàdel, competia en Categories Juvenils a nivell nacional i en 1ª Amateurs a la seva ciutat natal, Mar del Plata, Argentina.
Els seus inicis en la senda dels triomfs va ser amb el seu primer company que va tenir al Pàdel, Ezequiel Llorenç, on junts es van consagrar Campions del II Campionat Argentí Juvenil de Paddle, disputat a la Ciutat de Bariloche a mitjan 1991. Aquí van arrasar a tots els seus rivals que van enfrontar, cedint tan sols dos sets en els sis partits que van haver de disputar per consagrar-se campions juvenils.
Molt es va parlar d'ells després de semblant i destacada actuació d'aquest Campionat Juvenil que amb tan sols 18 (Lorenzo) i 16 anys (Díaz) van obtenir. Van arribar a ser entrevistats per diversos mitjans especialitzats en pàdel i tots dos, davant les diferents preguntes dels periodistes, sempre van deixar en clar una cosa molt important dels seus objectius ... "Volem ser professionals".
Joan i Ezequiel per l'any 1991 lluitaven amb els estudis de l'escola secundària, contra la indiferència dels seus col·legues més experimentats i, sobretot, contra l'escàs suport publicitari. Tan sols rebien algunes paletes i una mica de roba. Lorenzo jugava per Alpine Skate i Díaz per Prince.
Per a l'any 1992, Juan Martín Díaz va començar una nova etapa en la seva carrera i va formar parella amb Leonardo Padovani, també de Mar del Plata. Amb Leo va tenir les primeres experiències en les Qualy per ingressar als 'grans' tornejos professionals (Grand Slam). De fet, Díaz-Padovani van ser una de les parelles que més participacions en aquestes instàncies van tenir al llarg de la temporada'92.
Per a finals de l'any 1993, Juan Martín Díaz es trobava en el lloc Nº 31 del Rànquing Professional però el que més sorprès a propis i estranys no va ser el gran avanç en el Rànquing sinó el que aconseguiria al costat de Leo al I º Open Internacional d'Paraguai : vèncer ni més ni menys als gairebé 'imbatibles' Alejandro Lasaigues-Roberto Gattiker (nombres 1 del món) a la ronda de vuitens de final per 7-6, 2-6 i 6-4. En quarts, van fer el mateix amb la parella número2, composta per Mariano Lasaigues-Hernán Auguste (Subcampions de l'Internacional d'Acapulco 1993), als quals van superar per 6-3 i 6-4.
Allà es van consagrar com la Parella Revelació d'aquest torneig, no només per vèncer les parelles 1 i 2 del Rànquing Professional Argentí sinó perquè amb el seu joc van sorprendre a tot el públic d'Asunción que els van ovacionar en cada punt que aconseguien. En semifinals es van enfrontar a Martin Echegaray-Alejandro 'El Mag' Sanz (ídol de Juan Martín Díaz), davant dels que van caure per un ajustadíssim 6-4, 6-7 i 6-7 en un dels millors partits que es van disputar al internacional.
És molt probable que 'El Mag' Sanz veiés en aquest jove Marplatense quan l'hi va enfrontar en aquesta semifinal un gran potencial i un talent innat, de manera que aquest va haver de ser un dels motius que el va portar a tenir en compte a Juan Martin Díaz perquè fos el seu pròxim company per a la temporada següent.
Ja en 1994, Alejandro Sanz i Juan Martín Díaz assumeixen el compromís de jugar junts i van participar no només dels tornejos professionals més importants (Super Series) que es disputaven al llarg del territori argentí sinó que també van participar en el Circuit Metropolità ... Va ser en dit Circuit, en la seva tercera etapa, la Copa Morón, en la qual Sanz-Díaz van donar la primera urpada en doblegar en quarts de final als indiscutibles Números 1, Lasaigues-Gattiker, per 6-3 i 6-4. El partit no va ser bo per a l'espectacle, ja que per un tall de llum de l'Estadi es va endarrerir una trobada que va començar passades les 00: 00 hores de divendres. A més, Roby es va lesionar després d'un cop a la reixa, Alejandro va jugar gairebé tot el partit erràtic i molt lluny del seu nivell habitual però, per descomptat, no opacó per res el gran triomf d'aquesta nova parella.
Tal va ser la sorpresa que va generar en l'ambient professional aquesta victòria de Díaz-Sanz que en el moment de disputar les semifinals, el 'Beu' Hernán Auguste es va quedar després de guanyar al costat de Mariano Lasaigues seu pas a la final, per veure el perquè de les victòries de Sancho (Sanz) i Juan Martín. Auguste va obtenir molt bona informació al veure'ls jugar ja que van poder vèncer-los al dia següent en el xoc de lluita pel títol per 6-1 i 7-6.
Al començament del mes d'agost de 1994 es va desenvolupar una nova etapa del Circuit Metropolità, que es va disputar a l'Ateneu Popular Versalles. Va ser aquí on Juan Martin i El Mag van arribar fins a la final després de deixar en el camí a rivals d'alt nivell com ara Álvarez Clementi-Iezzi (vuitens), Maquirriain-Rovaletti (quarts), Lasaigues-Auguste (semifinals) però van caure a la final contra els números 1 Lasaigues-Gattiker per 6-3 i 6-2.
Només 7 dies després d'aquesta final, Juan Martín Díaz i el seu emblemàtic company Alejandro 'El Mag' Sanz es van prendre la revenja. Va ser en un Súper Sèries que es va desenvolupar a la ciutat de La Plata, al Complex Estació Nord. La seva pista central, que va ser condicionada completament amb blindex, tenia superfície de ciment, superfície que en els grans tornejos feia temps no s'utilitzava. Per les característiques de la pista es va poder veure un Pàdel diferent, més ràpid i agressiu amb definicions molt potents.
Sancho i Joan, en la seva presentació pels vuitens, es van enfrontar als locals Gervasio Del Bono i Maximiliano Grabiel en el que va ser un partidàs on hi va haver de tot, fins a un panell de vidre que es va trencar després d'un cop de Joan en el fons de la pista. Després de suspendre el partit per més d'una hora pel canvi de la placa de vidre, el triomf va quedar en mans de Díaz-Sanz per 6-2, 6-7 i 7-5. En quarts, van eliminar als marplatenses Luis Pozzoni-Manuel Caracotche per 5-7, 6-1 i 6-2.
Ja en semifinals, es van creuar de nou amb Lasaigues-Auguste (igual que a Versalles), on va ser un matx molt parell fins al 4 iguals del tercer set. Aquí, el Mag va prendre les regnes del partit i va definir la victòria.
A la final es van repetir els mateixos protagonistes que a Versalles: Alejandro Lasaigues-Roberto Gattiker vs Mag Sanz-Juan Martín Díaz. El Micro-Estadi del complex Estació Nord va presentar un clima molt especial, molt públic platense es va donar cita des de molt d'hora per poder aconseguir una bona ubicació, es respirava molt pàdel i hi havia una gran expectativa a favor de Díaz-Sanz; de fet, van ser els predilectes del públic i els van tenir com els seus candidats al triomf.
Durant el desenvolupament del matx decisiu, el primer set se'l van endur Lasaigues-Gattiker, on es va poder apreciar a un Lasaigues molt sòlid i on es va veure una estratègia de joc apuntada al Galleguito, al qual li van bolcar tot el joc. Ja en la segona mànega, els globus d'Alejandro no van ser tan profunds i Díaz va aprofitar per col·locar el seu bon smash. Per la seva banda, el Mag va poder desplegar més el seu joc i va contenir a Roby en el fons del vidre, de manera que van igualar la contesa ... Estació Nord explotava de pàdel.
En començar el tercer parcial va haver una discussió per una pilota que va generar molts dubtes. Una esmaixada executat per Juan Martín Díaz hauria tocat per sobre dels tres metres ... Per Roby Gattiker havia tocat per sota. En fi, aquesta discussió va durar almenys 5 minuts fins que l'àrbitre va resoldre l'incident a favor de Díaz-Sanz. A partir d'aquí el partit va canviar i es va poder apreciar a un Gattiker nerviós i enutjós, el que va ser aprofitat per Díaz-Sanz que es van posar 5-0 dalt en el marcador. Alexandre no va trobar la volta al partit, Roby ja no era el mateix del primer set i d'aquesta forma el desenllaç del partit era inevitable. Van caure davant Díaz-Sanz per 3-6, 6-4 i 6-1, de manera que els números 1 van perdre la seva segona final de la temporada ... Però per als Campions va ser la primera victòria.
Alejandro Sanz va tornar al triomf després de 32 mesos i 15 finals perdudes mentre que, per Juan Martín Díaz, va ser el començament d'una vida esportiva plena d'èxits i consagracions, que l'ha portat a llaurar una de les carreres esportives de major glòria al món del Pàdel Professional (15 anys com a número 1 del món).
Avui, 14 d'agost de 2015, Juan Martín Díaz es va consagrar Campió d'un torneig professional per primera vegada al costat del seu ídol, el 'Mag' Alejandro Sanz, de manera que en Pàdel Retro volem felicitar un dels més Grans Jugadors de Pàdel de tots els temps, per aquests 22 anys d'aquest primer triomf en el Pàdel Professional.
Cristian J. Alfonso Vallilengua
Productor de Continguts de Pàdel Retro".
* Pots seguir tota l'actualitat del món del pàdel en els nostres perfils de Facebook y Twitter així com subscriure't a la nostra Newsletter diària de notícies.
