No et perdis aquest interessant article dels companys de la Revista Digital Top Pàdel 360 qui, en el seu número 18, dediquen un ampli i interessant reportatge a parlar sobre la gran evolució que ha sofert el pàdel al nostre país en les últimes quatre dècades.
Pàdel World Press .- En quatre dècades, el pàdel s'ha convertit en el segon esport a casa nostra. La seva popularitat és proporcional al nombre de jugadors que podem veure a les pistes dels clubs al llarg de la setmana o el cap de setmana.
A la dècada dels seixanta de segle passat, el mexicà Enrique Corcuera va tenir una idea revolucionària. En el frontó de la seva mansió a Acapulco, va decidir col·locar una paret oposada de tres metres d'altura. Al seu torn, va tancar els costats de la pista amb quatre murs baixos. I va instal·lar una xarxa de tennis al centre, per jugar a un nou esport que es disputava per parelles. Acabava de néixer el pàdel, Un autèntic fenomen de masses que, en poques dècades, ha atrapat a milions de jugadors en bona part del món.
Espanya va ser el segon país a sumar-se a aquesta nova disciplina. El príncep Alfons de Hohenlohe, gran amic de Corcuera, va introduir aquest esport a Marbella el 1968. La classe benestant de la Costa d'el Sol aviat va saber de la seva existència i noms com Manolo Santana van ajudar a difondre-ho.
D'aquí va arribar de seguida a Madrid, en concret al Club Porta de Ferro ja La Moraleja. La metxa del pàdel ja havia calat i, en poc temps, va començar a expandir-se per la resta del territori nacional. En aquests moment, quaranta anys després d'aquells inicis, ja és l'esport més practicat a Espanya després del futbol. Hi ha una dada que resulta reveladora: cada añoo, es venen unes 900.000 pales només al nostre PAISS.
Però no només Espanya sent passió per una disciplina que va popularitzar, en la dècada dels noranta José María Aznar, el llavors president del Govern. Argentina, Brasil, Xile, Paraguai, Portugal, Regne Unit, Canadà, EUA, França, Itàlia, Bèlgica i Àustria, entre d'altres, ja s'han enganxat a aquest esport àgil, ràpid, entretingut ia l'abast de moltes butxaques. A Argentina, més de dos milions de persones juguen amb assiduïtat al pàdel en alguna de les seves 10.000 pistes.
Quin és el motiu de tant creixement?
Un dels misteris del pàdel, que ha fet que sigui atractiu i el vulgui practicar tanta gent, és la seva facilitat per començar. El repte inicial, que és el que en general tira enrere a les persones poc acostumades a esports intensos, és relativament senzill. De seguida t'adones que és fàcil tornar la pilota. Si no li dones, veus que molt lluny no es pot anar i que en menys de quinze segons ja l'has recollit i tornat a posar en funcionament. Imagina't ara el teu primer dia de tennis. O el segon, o el tercer ... Reconeix-ho, la pilota estava més temps a terra que passant la xarxa d'un costat a un altre. Tot i que el tennis gaudeix de bona salut, és cert que cada vegada més persones decidides a iniciar-se en un esport amb raqueta, ho han fet amb el pàdel.
Aquesta febre del pàdel la veiem en la construcció de noves pistes i també en els grans magatzems dedicats a l'esport, en els quals la secció de pàdel va guanyant terreny a la de tennis: hi ha la demanda i va in crescendo. Segons el Consell Superior d'Esports, el pàdel és el vuitè esport més practicat. Del total de la població que va practicar esport durant 2015, el 16% va jugar al pàdel, per darrere del ciclisme, el futbol i la natació, però superant a tennis en dos punts. Si a més ens endinsem en les llicències federades, fa vint anys havia 3.000 llicències i l'any passat es va registrar una xifra de 49.000. Un creixement sense comparació amb altres disciplines esportives. Comparat amb el tennis, en el mateix període de vint anys ha passat de 95.000 a 110.000.
practicants
S'estima que hi ha 2.300.000 practicants assidus dels quals un 52% diu practicar cada setmana i un 48% ho fa tots els mesos i 945.000 persones que el juguen alguna vegada a l'añoo.
Un 10,4% de la població practica el pàdel, situant-se per sobre d'aquesta mitjana les comunitats d'Andalusia, Madrid (totes dues amb més d'un 13%), Múrcia, València i Canarias.A la cua de practicants pel que fa a percentatge se situen Galícia (6,9%), País Basc (6,3%) i Astúries (6,0%).
Al seu torn, caldria assenyalar que Galícia se situa al capdavant juntament amb Comunitat valenciana com comunitats autònomes amb major nombre de practicants per pista de pàdel.
En els últims quatre anys, el nombre de llicències ha crescut més del 35,23%, passant de les 39.914 de 2012 a les 53383 de l'actualitat. Aquestes es divideixen el 65,3% en categoria masculina i el 34,7% en femenina. Per rang d'edat, el 13,9% pertanyen a menors de 19 anys, el 4,7% de 19 a 23 anys, el 35,3% als sènior, fins als 39 anys, i el 46,1% als veterans.
Segons les dades aportades pel Consell Superior d'Esports (CSD) per 2014, el pàdel figurava com el dissetè esport amb major nombre de llicències, tot i la joventut d'un esport, que es va obrint forat i que en breu entrarà al Top Tingues d'aquesta peculiar classificació, liderada, com no podia serde altra manera, pel futbol, bàsquet i la caça.
Joan Villar
* Pots seguir tota l'actualitat del món del pàdel en els nostres perfils de Facebook y Twitter així com subscriure't a la nostra Newsletter diària de notícies.
