"Diuen que la renovació és una virtut en les organitzacions. Mai ho he cregut si no ve acompanyada d'una millora en les accions empreses pels nous gestors ". No et perdis aquestes grans reflexions de Javier Casadesús, qui ens parla sobre el 'relleu' al capdavant de la FEP.
Pàdel World Press .- La Federació Espanyola de Pàdel va escollir dissabte passat 23 de juliol a un nou president, el Sr. Alfredo Garbisu, que va succeir en el càrrec al Sr. Miguel Medina, qui la va presidir durant els últims 17 anys. D'ell i del seu equip, tant els companys de Junta Directiva com els professionals de la casa, dependrà que la renovació sigui en aquest cas una virtut o no.
La FEP va néixer i va créixer en els seus primers anys en una època on no existien les Federacions Autonòmiques ni els Circuits professionals (almenys a Espanya). Una època on la FIP, Federació Internacional de Pàdel, només era un apèndix de les Federacions Argentina i Espanyola.
Lògicament, en aquests primers anys la FEP va exercir un paper exclusiu en l'organització del pàdel nacional i de lideratge en la FIP. Des de l'emissió de totes les llicències, fins a l'organització de tots els Campionats tant Professionals (per anomenar d'alguna manera als millors tornejos de l'època), com de Menors, passant per l'organització de la docència.
Amb aquests precedents és lògic pensar que la FEP va adquirir tics, que si bé no es poden qualificar de autoritaris, necessàriament naixien de la no col·laboració amb la resta d'unes institucions no existents. Si no hi ha interlocutors, no hi ha amb qui negociar.
Espanya és un estat descentralitzat i l'esport no escapa a aquesta realitat. És per això que, amb el temps, les incipients federacions territorials van anar creixent i assumint unes competències que abans requeien en la FEP. La FEP fins i tot va deixar d'emetre llicències en aquests territoris (fins al dia d'avui, on només hi ha una comunitat que encara no ho fa).
Espanya pertany també a una zona capitalista, on la iniciativa privada conviu amb les institucions públiques o que exerceixen una funció pública. Amb el creixement del pàdel, algunes empreses van veure una oportunitat de negoci i es van llançar a l'organització de Circuits de No Federats. Algunes van anar més enllà i van aconseguir fer-se amb el monopoli del Pàdel Professional.
La FIP va passar d'uns pocs països a prop de 20. A més, aquests països van voler assumir un paper més significatiu en l'esdevenir del pàdel mundial.
I la FEP? Com va deure, ha de i haurà reaccionar davant aquest entorn? Doncs com no pot ser d'altra manera, negociant amb els actors que l'acompanyen en l'organització del pàdel espanyol i mundial.
La FEP ha de negociar amb el World Pàdel Tour, organitzador del Circuit Professional, des de l'assumpció que és WPT el propietari del 'Circ Professional'. Deu també negociar amb els jugadors, alguns d'ells ja professionals.
La FEP ha de negociar amb les Federacions Autonòmiques, ja que aquestes són entitats independents a les que la llei els atorga l'ordenament del pàdel en cadascun dels seus territoris, i que s'integren, això és fonamental entendre-ho, de manera voluntària a la FEP.
La FEP ha de negociar des de la humilitat amb la FIP, ja que és a aquesta a qui correspon l'organització del pàdel mundial.
Però no hem de pensar que el paper de la FEP ha de ser marginal. La FEP té unes atribucions (com ara l'organització dels Campionats d'Espanya, les Seleccions Espanyoles o la representació de l'pàdel espanyol) que la converteixen en la institució amb més poder en el pàdel mundial en l'actualitat ... Però ha d'entendre que la seva força resideix en la relació que tingui amb la resta d'actors.
Així, l'aspiració de la FEP ha de ser la de liderar la FIP (com no pot ser d'una altra manera sent el país amb un nombre de llicències i practicants molt superior a la resta junts), ordenar i liderar el pàdel espanyol i les relacions entre federacions autonòmiques. I ajudar a World Pàdel Tour en la seva expansió i consolidació, sempre, això sí, des del paper que li atribueixen les nostres lleis que no és altre que el d'ordenar el pàdel, sigui aquest professional o amateur.
La renovació serà positiva a la FEP si el Sr. Alfredo Garbisu i els seus col·laboradors són capaços de convertir aquest nou panorama en una fortalesa, reafirmant a la Federació Espanyola com una institució central, que sàpiga assumir el seu paper, de vegades de lideratge i altres de acompanyant, però sempre fonamental.
Això ho podrà dur a terme amb l'ajuda de les 16 Federacions Autonòmiques que l'han fet pujar a la presidència i, amb tota seguretat, també amb les 2 restants que una vegada conclòs el procés han de jugar un paper tan important com la resta.
Javier Casadesús
@JavierCasadesus
* Pots seguir tota l'actualitat del món del pàdel en els nostres perfils de Facebook y Twitter així com subscriure't a la nostra Newsletter diària de notícies.
