Pàdel World Press .- El passat cap de setmana vaig estar gaudint d'un dinar de retrobament entre amics que portaven molt de temps sense veure. Tant de temps que ningú sabia de qui eren els nens que corrien entre les taules. Després del temps necessari per posar-se al dia, van anar apareixent petites converses en què el futur donava pas a les velles històries del passat. I aquí, just aquí, és quan un s'adona de l'enorme distància que estableix el temps, de les diferents experiències viscudes i de com això condiciona la manera en què cada un afronta el futur que encara està per arribar.
Alguns d'ells simplement ja havien decidit rendir-se a una vida exempta de projecte vital. Altres atribuïen la seva resignació al caprici del destí ja que "fer plans no és altra cosa que alimentar la teva por". No nego que em vaig sentir una mica desconcertat al veure persones de la meva edat havent tirat la tovallola i repetint models apresos en altres generacions.
Amb una mica de perspectiva i unes hores després vaig anar prenent consciència de com moltes situacions adverses no els serveixen a certes persones per aprendre i de com cada un de nosaltres lliurem una gran batalla en el nostre interior.
Construir un projecte de futur, de vida i alimentar per fer-lo créixer és la manera d'esquivar la resignació vital que algunes persones viuen sense ser-ne conscients.
Si no tens projecte, quin sentit té el que fas? On poses el focus? Què et estimula per aixecar-te cada dia?
Construir un projecte és dotar de sentit al que fem. No té res a veure amb tenir tot planificat sinó tot el contrari. Qui viu sota l'estricte control de la seva vida es encotilla i no deixa espai al gaudi.
No obstant això qui construeix un projecte alimenta una vida plena de sentit no exempta de dificultats. I és que tenir un projecte significa:
- Entrenar una actitud proactiva i d'anticipació. Il·lusionar i imaginar un futur on vols estar i construir pas a pas el camí.
- Donar-te compte que el ritme el tries tu i que la rapidesa pot ser la pitjor manera de construir alguna cosa sòlid.
- Assegurar-se que pots compartir amb altres i crear xarxes de col·laboració i co-responsabilitat. Que "el meu projecte" pot convertir-se en "el nostre projecte".
- Acceptar cada imprevist i cada adversitat com a elements de el camí que reforcen el significat de el projecte.
- Permetre't desdecirte que el que alguna vegada hagis plantejat, donar un gir a les teves plans i reinventar el teu projecte les vegades que siguin necessàries. Fins i tot pots baixar-te del teu projecte i pujar-te a un altre.
- Respondre a les teves pròpies expectatives i no a les dels altres. Només respons a les expectatives d'altres quan et falta d'un projecte.
- Assaborir els teus avenços tot i que encara estiguis lluny del que et planteges. És igual la distància a la meta, el més important és el moviment.
Em nego a rendir-me, em nego a pensar que és millor deixar-se portar. I si no, que l'hi expliquin a Sister Madonna BUDER, que amb els seus 82 anys s'ha convertit en l'atleta de més edat en completar un Ironman.
"És curiós que la vida, com més buida, més pesa" Lleó Daudí
* Pots seguir tota l'actualitat del món del pàdel en els nostres perfils de Facebook y Twitter així com subscriure't a la nostra Newsletter diària de notícies.
