No et perdis la segona entrega de l'àmplia entrevista que, al costat del nostre company Daniel Gamarra Peñalver, vam mantenir amb dues de les millors jugadores del Circuit World Pàdel Tour. Què han après juntes en aquests gairebé cinc anys com a companyes? En què han canviat des que van unir els seus camins? Què opinen de l'evolució que ha patit el pàdel femení en els últims anys? No et perdis tot el que ens van explicar.
Pàdel World Press .- Fa tot just uns dies us vam mostrar la primera part de la nostra entrevista amb les integrants de la parella número 3 del Rànquing WPT, en la qual ens van parlar sobre la seva pretemporada, sobre les seves ganes per començar a competir i sobre com afrontaven l'inici de la nova temporada.
A continuació, us deixem amb la segona part d'aquesta entrevista realitzada al costat del nostre company Daniel Gamarra Peñalver ... 'Coneixent a Patty i Eli'.
Què suposa comptar amb Neky en aquesta aventura?
Eli: És difícil reduir el que Neky ens aporta. Personalment no he tingut l'oportunitat de treballar amb molts entrenadors perquè vaig conèixer a Neky molt aviat, va ser la meva segona entrenadora, però he de dir que en el moment en què la vaig conèixer vaig saber que em aportaria alguna cosa diferent. En aquests anys, m'ha ensenyat a ser millor jugadora però també m'ha ajudat a ser millor persona. Totes les seves ensenyances valen per a la vida i sempre ens recalca que el pàdel és una bonica excusa per conèixer-se un mateix, és una forma d'autoconeixement, serveix perquè una persona es doni suport a les seves talents i sàpiga enfrontar-se a les seves pors. A nivell personalment m'ha ajudat a entendre la vida des d'una perspectiva tranquil·la, de treball diari i des de l'amor a un mateix. Neky ens coneix tan bé que de vegades, en els partits, no ens diu res tècnic o tàctic; ella solament toca la part emocional i això és el que necessitem i el que marca la diferència.
Patty: A més del que ha dit l'Eli, jo recalcaria que Neky ha estat jugadora fins fa 8 anys, per tant sap pel que passem en cada partit i en cada entrenament. Tant Eli com jo tenim una confiança cega en el que Neky ens diu. Ella, des de fora, veu clar moltes coses que una des de dins no veu i això sempre ajuda moltíssim. Moltes vegades, quan les coses van malament i creus que no pots, ella ens dóna ànims per seguir i aconseguir els nostres objectius.
Quin moment recordeu amb més afecte com a parella? Quin moment ha estat més dur?
Eli: Els bons són fàcils. Guardo amb molt afecte el Mundial de Mallorca, el partit de la Nucia en semifinals contra Alejandra i Marta o quan vam aconseguir el número 1 de l'món a València, cosa que celebrem tant que a l'endemà no ficàvem la bola, jejeje. Però mals també hi ha hagut i molts. Hem sortit de partits molt tocades. El millor és que normalment sol sortir una mal i l'altra no tant, així que ens donem suport mútuament. Com a parella mai hem tingut un moment en el que voldríem tirar la tovallola però sí que hi ha hagut partits en què ho hem passat malament. Potser és només un partit de pàdel però és una cosa que remou moltes coses de dins ... Cal tenir les coses molt clares per adonar-te que tu no ets el que has sentit en aquest moment. Els esportistes passem per mals moments, en els quals vam arribar a qüestionar-nos si valem per competir. És en aquests moments en què hem de tenir persones al nostre costat que ens diguin que no som el que hem fet en aquest moment. Jo sóc jo, jugui bé o jugui malament, sigui número 1 o no ho sigui ... El haver-me plantejat aquestes coses crec que m'ha fet ser més completa, m'ha fet créixer i ja no m'enfonso quan perdo ni em crec la millor quan guanyo . Intento tenir sempre el mateix valor.
Patty: En els moments dolents he arribat a sentir-me molt malament, però a poc a poc, i amb els anys, m'he adonat que tot passa ... L'endemà el sol tornarà a sortir pel mateix lloc. El guanyar o perdre és només una acció momentània.
¿Que heu après l'una de l'altra en aquest temps? Què és el que més heu millorat com a parella? Quines diferències hi ha entre la parella Eli- Patty d'el 2011 i la de l'2016?
Eli: Jo de Patty he après a gaudir del pàdel i de la vida. Ella s'ho passa bé sempre. Té la capacitat de adaptar-se a les situacions i gaudir sigui on sigui ... És una cosa que em meravella. A més, a la pista, és una persona súper treballadora, que ho dóna tot cada dia.
Patty: Eli és la persona més treballadora i perseverant de món mundial; es proposa alguna cosa i ho fa. Eli és l'ordre, la disciplina i la capacitat de treball. Jo em considerava més desordenada i des que estic amb ella em considero una mica més ordenada que abans. A la pista crec que hem guanyat moltíssim en maduresa i en comunicació. Ja no cal que ens diguem res, simplement ens mirem i sabem el que cadascuna necessita en cada moment de el partit. La pista de pàdel és un espai tan petit que com millor coneguis a la persona de a la banda, molt millor.
Eli: Internament tenim la sensació de ser molt més completes que en el seu moment. Moltes vegades ens diuen que com abans estàvem les numero 1 i som la parella 3 hem hagut de de baixar en el rendiment ... Però no és així. Em quedo amb la Eli-Patty d'ara.
Quan vau decidir jugar juntes, Eli parlava de la vostra unió com un projecte a llarg termini en el que l'important eren les bones sensacions, no els resultats Manteniu aquesta filosofia?
Patty: Totalment.
Eli: Sempre he pensat que si les sensacions són bones, els resultats arriben o estaran per arribar. L'únic necessari és que la motivació estigui dins de la parella; els Rànquings són una cosa molt extern. Per a mi, l'important és sentir-me bé jugant amb la persona de a la banda i si a això li sumo el treball diari, crec que estarem una miqueta més a prop dels resultats.
Com aconseguiu guanyar a jugadores que són més pegadoras i agressives a la xarxa que vosaltres? Què us el que us diferencia de les altres parelles?
Patty: El truc és portar el partit al nostre terreny, a una zona on estiguem més còmodes. No som pegadoras però estem treballant en la pretemporada molt en el nostre atac, per poder explotar aquest aspecte si en els partits se'ns presenta aquesta circumstància.
Eli: Som una parella conscient de les nostres fortaleses i debilitats. En cada torneig aprenem de les virtuts de les rivals i intentem incorporar-les al nostre joc, però alhora procurem no competir en allò en el que elles són millors. D'altra banda, nosaltres creiem que en el pàdel cobra un aspecte vital saber controlar el ritme de partit. Pot ser que sigui una part menys visible que una enganxada però que posseeix molta importància en la nostra manera de veure aquest esport.
Com veieu a les altres parelles del Circuit? Creieu que hi ha alguna parella un esglaó per sobre de la resta?
Eli: En un primer moment de la temporada pot ser que estiguéssim a el mateix nivell que les dues primeres parelles però, però, crec que a la fi de la campanya tant les Bessones com Marta Marrero i Alejandra Salazar van marcar una mica la diferència amb la resta. Pel que fa a les parelles noves que s'han format, com la d'Alba i Marta o Lucia i Gemma, crec que van a ser duríssimes. Penso que aquest canvi que han donat ha estat molt bo per a elles ja que quan es forma una dupla nova el factor que predomina és la il·lusió, el qual és molt important en un esport. Però no podem oblidar-nos de les parelles de sempre, com Carol-Ceci o Victòria-Tast. A Patty ia mi no ens agrada parlar de parelles en particular ja que respectem a totes des del primer partit. Avui dia totes les noies s'entrenen molt dur, totes volen arribar a dalt, tenen moltes ganes i molta il·lusió, volen formar part de l'elit de l'pàdel femení, la qual cosa crec que això és molt positiu. És per aquesta raó per la qual respectem a totes. Valorem l'esforç diari que dediquen per ser-hi.
¿Què és el més important per a una jugadora professional de pàdel, l'aspecte físic, el tècnic o el mental?
Eli: Al meu entendre, és la part psicològica la que marca la diferència. La gestió de les emocions decideix que parelles guanyen més i que parelles guanyen menys.
Patty: Un jugadora professional de pàdel ha de preguntar internament què és el que vol donar de si mateixa, fins on vol donar i com vol donar. És la pròpia jugadora la qual s'ha de posar les seves pròpies metes.
Com ha evolucionat als vostres ulls el pàdel femení en l'última dècada?
Patty: Porto jugant a això des de fa moltíssims anys, gairebé 20 ja. El pàdel d'avui dia és més ràpid, cal estar més preparat físicament ... La velocitat de bola és molt més ràpida però crec que l'essència de l'origen segueix present. Jo era del pàdel d'abans, el de la reixa, els pics, l'astúcia i la pista de mur. Per aquesta raó, adoro el pàdel de cercar angles, crec que això és la llavoreta del pàdel i no s'ha de perdre, espero que no ens canviïn més les boles o les pistes perquè llavors això ja no semblaria pàdel.
Eli: Crec que el pàdel evoluciona quan s'incorporaran ex jugadores del tennis, que porten un altre ritme i una altra velocitat de bola. Nosaltres hem d'adaptar-nos això en la mesura del possible, sense perdre aquesta llavor del pàdel d'abans.
Foto: Facebook Patty Llaguno
* Pots seguir tota l'actualitat del món del pàdel en els nostres perfils de Facebook y Twitter així com subscriure't a la nostra Newsletter diària de notícies.
