És un dels joves jugadors que ha irromput amb molta força al Circuit World Pàdel Tour. Amb molt de talent i un gran esperit de sacrifici, el gallec no ha trigat molt de temps a demostrar que té qualitats més que de sobres per convertir-se en un dels jugadors cridats a lluitar per ocupar els primers llocs del Rànquing WPT. Molt il·lusionat, es prepara per afrontar l'inici de la seva aventura al costat de Chiqui Cepero.
Pàdel World Press .- Vinculat des de molt petit als esports de raqueta, Pablo va començar jugant al tennis fins que, als 19 anys, va decidir penjar la raqueta. La raó: se sentia aclaparat. Uns mesos més tard, i per 'culpa' d'uns bons amics, va disputar el seu primer partit de pàdel i la reacció va ser immediata ... No va poder evitar sentir-se 'enganxat' i atret per aquest meravellós esport.
El que en un principi va començar sent una afició va començar a anar ocupant cada vegada més temps fins al dia d'avui, quan s'ha convertit gairebé en la seva manera de vida. "Ja ho ocupa pràcticament tot".
A l'hora de recordar els seus inicis, els seus primers passos en el pàdel gallec, Pablo ens va explicar: "Vaig començar jugant el Circuit Gallego amb un amic, José Ferreño. Ell em va animar a competir. Els tornejos estaven a una hora i mitja en cotxe d'on vivia i jo no hagués jugat de no ser per les seves ganes de competir ".
No et perdis la nostra entrevista amb un jove jugador l'evolució ha estat espectacular i que ja ha demostrat que ho té tot per donar molt del que parlar a World Pàdel Tour.
Què et va fer fer el pas de voler provar fortuna en el Circuit Professional?
En haver arribat a ser número 1 en el Rànquing Gallego, aquest Circuit es va tornar una mica avorrit. En els tornejos érem sempre les mateixes parelles. La dupla a batre era Pio Otero-Borja Yribarren però ells tot just jugaven tornejos a Galícia. Així que em vaig decidir i vaig començar a sortir a jugar algunes proves de World Pàdel Tour.
Com van ser els teus inicis al Circuit WPT?
Doncs durs, jejeje. Viatjar des de Galícia no és gens barat i són viatges molt llargs. Recordo que el primer any vaig aconseguir 3.500 € de patrocinadors i només vaig poder jugar 6 tornejos. A més, se suma el tema del company. Al principi és difícil trobar algú que pugui perdre un parell de dies a la feina cada 2 setmanes. Una vegada que comences coneixes gent que s'està sacrificant pel mateix que tu i això facilita les coses.
Tot just portes uns anys jugant a pàdel ... T'esperaves estar rendint tan aviat a aquest gran nivell?
Per descomptat que no. Tinc una foto de fa 4 o 5 anys amb Maxi Grabiel. És de just quan jo començava, a Madrid, en una mena de curs de monitor. Allà vaig saber qui era Maxi, ja que no el coneixia. Recordo que en el curs estava Miguel Sciorilli i jo no tenia ni idea de qui era, jejeje. Bé, doncs a dia d'avui puc trobar-me en enfront de Maxi oa qualsevol altre del seu nivell, o puc trobar-me a un entrenador com Sciorilli coacheando en contra. El que estic vivint és una cosa increïble.
Aquest 2015 havies completat un molt bon any al costat de Noi Gomes ... Quan i per què preneu la decisió de no seguir junts la propera temporada?
La decisió la pren ell. Quan l'any passat ens vam ajuntar parlem de jugar almenys 3 anys. Ell va veure alguna cosa en mi i sabia que, de fer l'aposta, era impossible que a curt termini poguéssim fer els resultats als que ell ja està acostumat. Acabat l'any ell no ho té clar i decideix trucar-me i comentar-m'ho ... Vam acordar que el millor és no seguir i així guardar la molt bona relació que tenim.
Jugador de gran talent i encara més qualitat humana, com descriuries la relació i el temps que has compartit al costat de Chico?
Impressionant. Chico és un home que és capaç d'aixecar a les 04: 00 del matí per portar-te a l'aeroport amb un somriure a la boca ... Després, quan és ell el que arriba a l'aeroport de matinada, no et diu a quina hora arriba per no molestar-te en que ho vagis a buscar.
Com i quan va sorgir la possibilitat que unieses teu camí al de Chiqui Cepero?
Quan Noi em va dir que preferia que no seguíssim jugant junts vaig començar a pensar i Cepero m'havia cridat uns dies abans per preguntar. El vaig trucar de tornada i, per sort, encara estàvem a temps d'ajuntar-nos.
D'entre tots els jugadors del Circuit, què et va fer apostar per Chiqui per iniciar aquest nou projecte esportiu?
M'agrada molt com juga. És un jugador que no té molta envergadura i això potser em faci haver de cobrir més pista a les boles altes, però és molt ràpid, bon defensor i molt agressiu quan ataca. A més, tot i que té la meva edat, porta molts anys en això, i ja va guanyar a parelles molt bones. Això a mi em segueix aportant un toc d'experiència.
Heu parlat ja de reptes i objectius per 2016?
Encara no hem pogut seure tranquil·lament amb els nostres entrenadors. Al gener, que començarem la pretemporada, ho decidirem.
Què és el que pot aportar Chiqui al teu joc? I tu al seu?
Ell em aportarà defensa i control mentre que jo posaré a la parella potència i definició.
Treballador, humil però amb les idees molt clares, quins diries que són el teu major virtut i aquest defecte que t'agradaria polir com a jugador?
La meva major virtut crec que és la capacitat d'aprenentatge i adaptació. M'encanta fixar-me en cops o jugades per aprendre-les i incloure-les en el meu repertori. El meu defecte, ho dic una mica baix perquè no s'assabentin els rivals, jaja, és el meu mal geni algunes vegades. Els warnings per a la gent queden com una anècdota de vegades graciosa, però nosaltres ho notem a la butxaca, jajaja.
Tens alguna mania que es pugui comptar abans dels partits?
Crec que no. És una cosa que encara estic buscant. Tothom ha de tenir la seva rutina i jo intento escalfar sempre amb el mateix patró i temps, però no tinc res definit com mania que hagi de fer si o si.
Segur que tens moltes però, què anècdota guardes amb més afecte de totes les que hagis viscut gràcies al pàdel?
Vaig viure molts moments bons i aquest any vaig ser molt bo esportivament per a mi. Si em tingués de quedar amb un moment escolliria el WPT Barcelona 2014. Primer torneig en el qual aconsegueixo arribar a Quadre Final, amb Javier de Paiz. Quan vam aconseguir entrar vaig trucar a la meva xicota, vaig estar parlant una estona amb ella i no podia deixar de plorar. L'endemà vam jugar contra Joan i Bela, en un dia ideal: 20: 00 hores, sol, molta gent a les grades, ia sobre no ens van ficar 6-0 i 6-0. Què més es pot demanar?
Què somnis, quines metes t'agradaria complir en el món del pàdel?
Crec que com tots els que estem al Circuit, el somni és ser el número 1 del món. Sóc dels que pensa que no cal posar-se metes, que moltes vegades només et frenen ... Així que prefereixo mirar només els somnis i fixar-los com a objectius.
Quin missatge t'agradaria fer-li arribar als lectors de Pàdel World Press?
Espero que us hagi agradat. He estat sincer 100% en tot moment. No vull acabar l'entrevista sense abans nomenar Fabio ja Caviglia, l'equip tècnic que ens va aguantar aquest any. Una salutació a tots i ... Ens veiem a les pistes!
* Pots seguir tota l'actualitat del món del pàdel en els nostres perfils de Facebook y Twitter així com subscriure't a la nostra Newsletter diària de notícies.
