El nostre company Daniel Gamarra ha parlat amb la mare de Juani Mieres, qui ens va explicar com va ser la infància del seu fill, com van ser els seus inicis en el pàdel de Menors en Badia Blanca o com és la relació actual amb el seu company, Miguel Lamperti.
Pàdel World Press .- No us perdeu aquesta entrevista, en la qual podrem conèixer el costat més maternal de l'pàdel, la visió d'una mare que ens explica la història del seu propi fill.
Com era de nen Juani? Què li agradava fer?
Juani de petit era molt independent, era molt segur de si mateix ... Prenia sempre les seves pròpies decisions i sempre acatava de bon grat les conseqüències dels seus actes. Li anava bé a l'escola tot i que no estudiava mai. Només es llegia els apunts una mica abans d'arribar a classe i ja aprovava, tot el contrari del seu germà. A Juani li apassionava la pesca i s'anava tots els estius a l'Saquet, a sud de l'Argentina, per pescar amb els seus parents.
Com va ser la seva infància?
Això ho hauria de dir ell però jo crec que va ser molt feliç. Sempre el veia animat amb la seva família i amb els amics. Crec que va tenir una infància feliç.
Com era el seu dia a dia?
Juani anava a Col·legi Claret, on jo treballa, ja que jo era mestra d'Educació Infantil. Juani sortia de l'escola i s'anava a jugar a futbol oa veure els dibuixos animats amb els amics. El pàdel arribava els caps de setmana. Cal tenir en compte que en aquesta època no hi havia entrenament de pàdel, ja que era molt car i, per aquesta raó, diverses famílies de Badia Blanca vam crear una Associació de Pàdel perquè els nens de la ciutat poguessin entrenar-se i viatjar als Campionats Provincials amb el menor cost possible per les seves famílies. L'Associació treballava molt dur perquè a les famílies de Badia Blanca els costés el menys possible el pàdel dels seus fills ... Vam aconseguir el lloguer de les pistes gratis dels clubs de pàdel de Badia Blanca i, a més, vam crear un sistema de rifes amb el que s'intentava costejar els viatges dels nens als Provincials perquè, en moltes ocasions, aquests es disputaven molt lluny de la nostra ciutat.
Què se sent en tenir un fill que ha arribat al més alt en l'esport professional?
Per ser-te sincera, no sento res especial. És clar que m'agrada quan guanya ja que cal tenir en compte que és el seu treball. Viu d'això i, per tant, vull que li vagi bé. Però prefereixo que diguin que el meu fill és una bona persona, que té bons valors ... Prefereixo que em diguin això a que em diguin que és un campió o que ha guanyat tal torneig. Crec que per a una mare el primer que t'he comentat és més important.
Veus tots els seus partits? Pateixes veient-los o s'acostuma amb el temps?
Quan era petit si veia tots els seus partits però ara no perquè em poso molt nerviosa. Mai vaig poder veure a Juani contra Miquel. Un cop estaven jugant en contra i vaig dir "Anem Juani" ... A l'acabar el partit, Lamperti em va dir que es va trobar malament en la trobada perquè m'havia escoltat i jo sempre li havia dit "Anem Miguelito".
Tant Diego com Juani es dediquen al pàdel. Pensaves que els teus dos fills es dedicarien a l'esport durant tota la seva vida?
Jo penso que sí perquè ja de petits em vaig adonar que els apassionava aquest esport. No et pots fer una idea de tot el temps que es podien passar dins d'una pista; els encantava. També és veritat que tant el meu marit com jo els fomentem molt l'esport i els donem suport molt en els viatges i en els entrenaments. Crec que això també va influir.
Com veus a la parella Juani -Miguel aquest any?
M'encanta perquè els veig gaudir. Els veig molt competitius i sento que estan feliços jugant junts.
Quin és el secret perquè tots dos es portin tan bé tant dins com fora de la pista?
Penso que el secret rau en el fet que a tots dos els ha costat molt arribar fins on són. Han viscut moltes coses junts de petits, són com germans i es coneixen molt bé. Tots dos tenen ja tenen una edat i crec que volen aconseguir alguna cosa junts, arribar a una meta.
Podries explicar-nos alguna anècdota d'ells quan eren joves?
Sí, jajaja ... Un cop anàvem a l'Provincial de Mar de Plata i jo estava com a responsable del grup de l'Associació en el torneig. A l'acabar els partits d'aquest dia vaig portar a tots els nois a un Centre Comercial que hi havia prop de el club on jugaven perquè així passessin el dia. A l'estona es va acostar el Gerent de el mateix per dir-me que els nois de l'Associació havien robat i que estaven tots en el seu saleta. Quan vaig entrar, vaig veure que estaven tots en fila mirant cap avall i quan els vaig anar a parlar Juani es va treure de la gorra 2 llapis i un portamines i Miguel es va treure de les butxaques diversos caramels i fulles d'afaitar, jajajaja. Cal tenir en compte que per aquesta època tindrien 8 o 9 anys ... Jo em volia morir. Li vaig demanar disculpes a el gerent i els porti a l'hotel directament. Estava molt enfadada amb ells.
A què es dedica la mare de Juani Mieres durant l'any? ¿També estàs lligada a la pala?
Fins fa dos anys vaig ser mestra d'Educació Infantil. Sempre m'han apassionat els nens. A més, també joc a l'pàdel i organitzo partits i tornejos aquí, a Sanset. Des de sempre m'ha encantat l'esport. És una cosa que ha estat lligat a la meva vida i que mai canviarà ... Sempre li he donat molta importància, durant tota la meva vida.
M'agradaria enviar una salutació a tots els meus amics Bahienses que donen suport dia rere dia a Juani ia Miguel ... Les envio una abraçada molt forta.
* Pots seguir tota l'actualitat del món del pàdel en els nostres perfils de Facebook y Twitter així com subscriure't a la nostra Newsletter diària de notícies.
