Acaba de començar el segon any de la seva aventura a Espanya. Jove, però amb les idees molt clares, no va dubtar a donar el salt al nostre país amb el ferm propòsit de llaurar-se un futur en el Circuit Professional. Amb moltes experiències acumulades, amb grans records i innombrables hores de treball, sent que està en el camí correcte per fer realitat el seu somni.
Pàdel World Press .- Encara no s'han complert dos anys. Era el dia 7 d'abril de 2014 quan, en uns dels nostres habituals esmorzars amb Adrián Caviglia, vam tenir l'oportunitat de conèixer a Juan Cruz Belluati. Amb cara de son però amb moltes ganes, ens va explicar que només feia unes hores que havia aterrat a Espanya i, gairebé sense dormir, ja tenia una pala a les mans. Des de la nostra taula, compartint un cafè i una agradable estona de xerrada, no podia deixar de mirar a la pista ... ¡¡I és que no veia el moment de començar a entrenar-!!
En aquest instant, ens vam adonar que estem davant d'un jugador especial, diferent, ambiciós i amb una maduresa impròpia per a la seva edat. Els seus conceptes, els seus fonaments a l'hora de parlar de pàdel ens van deixar amb la boca oberta. Amb aquesta mirada franca i honesta per la qual es caracteritza, ens va confirmar que el seu objectiu era el de lluitar contra els millors jugadors de l'món i demostrar que posseïa qualitat més que de sobres per consagrar dins el Circuit WPT.
A punt de començar la seva segona campanya al nostre país, més assentat i amb company que pot fer-li donar un gran salt de qualitat, Joan espera amb moltes ganes l'inici d'un 2015 en què ha dipositat grans esperances ... I alguna cosa ens diu que el argentí donarà molt que parlar.
Tot just portes uns dies a Espanya i ja has conquistat el teu primer títol de la present temporada ... Com ha estat l'experiència viscuda al costat del Team Vibor-A durant el Cpto Absolut per Equips de Madrid?
La veritat que ha estat una experiència fabulosa i, per a mi, molt especial perquè era el meu primer Campionat Absolut per Equips de Madrid. Per descomptat, no podria haver acabat de millor manera que amb la conquesta del títol. En el personal, he de dir que les competicions per equips m'agraden molt i, sempre que participo en elles, sé que es tracta d'una ocasió per mirar de gaudir-la al màxim.
Com es prepara una competició amb un format per equip?
Encara que per ara mai vaig ser capità d'un equip, sí que vaig tenir la possibilitat de jugar diversos Mundials i Panamericans de Menors, en els quals se segueix el mateix format. Crec que cal tractar que el conjunt estigui el més unit possible i que a cada jugador que li toqui entrar a la pista entengui que el que faci no és un èxit només personal ... És per tot l'equip. A la part esportiva, al meu entendre caldria tractar de generar la major quantitat d'entrenaments possibles de l'equip abans de la competició, perquè els integrants tinguin la possibilitat de conèixer-molt més i, d'aquesta manera, puguin arribar en les millors condicions possibles a el campionat. De la banda de l'capità, aquesta fase prèvia hauria de ser molt important ja que és en l'únic lloc on podrà veure a afinitat entre els jugadors dins de la pista i, amb això, tindrà les idees més clares a l'hora de formar les alineacions.
Amb grans jugadors en les vostres files, com eren els moments en què es decidien les diferents alineacions?
Coincideixo plenament amb tu. Teníem un excel·lent equip i, sobretot, molt anivellat entre drives i revés, que és el difícil. Al seu torn, en les nostres files estava una de les grans estrelles d'aquest esport, com Maxi Grabiel. Pel que fa a la teva pregunta, no ho tinc molt clar perquè les alineacions no ens les deien gairebé fins abans d'entrar a jugar. Era una tasca de la capitana i jo crec que depèn també de l'afinitat que tinguin els jugadors entre ells dins de la pista ... Per més que tinguem grans jugadors, si no ens entenem dins de la pista no val per a res. Penso que la capitana va tractar d'armar les alineacions de la manera més parella possible i sempre pensant que tots se sentissin a gust amb els seus respectius companys.
Segur que haureu viscut molts moments per al record ... Quin serà el que mai podràs oblidar d'aquesta prova?
Encara que jo no formava part d'aquest equip a 2014, crec que el fet que hàgim derrotat en semifinals al OBC i, d'aquesta manera, ens prenguéssim la revenja esportiva del que va passar a la final de l'any passat, va ser una cosa molt satisfactori. Al seu torn, i com és obvi, el millor moment de tots va ser quan ens vam coronar Campions guanyant 4 dels 5 punts en joc contra el Team Varlion. Això va ser el millor.
Afrontes el teu segon any a Espanya ... Quines diferències hi ha amb aquest Joan que va arribar a Madrid el 07 d'abril de 2014?
Crec que durant tot l'any passat vaig aprendre molt en cada entrenament i de cada company amb el qual em va tocar jugar. Sé que això no és fàcil i que per aconseguir objectiu, l'única manera de fer-ho és sacrificar-se a el 100% cada dia. Tot el viscut el 2014 em va fer madurar moltíssim tant en l'esportiu com en el personal i, per això, espero estar molt millor preparat de cara al que ve aquesta temporada.
Com valoraries la teva primera temporada completa al Circuit Professional?
Va ser una temporada fabulosa. Crec que no podria haver estat millor. Era el meu primer any complet en el Circuit i encara que jo tenia un un molt bon rànquing a Argentina, sabia que havia de venir aquí i començar a lluitar des de baix per, algun dia, fer realitat el meu objectiu d'estar entre els millors jugadors del món. Va ser una temporada una mica moguda ja que vaig canviar diverses vegades de company però bé, penso que era una cosa lògica ja que no resulta senzill trobar un company amb el que un estigui còmode a l'hora de jugar i que estiguem en la mateixa sintonia. Això sí, de cada experiència viscuda vaig treure el màxim profit i vaig aprendre moltes coses amb cadascuna de les persones amb les que em va tocar jugar. Vaig acabar l'any de la millor manera possible, ficat en els vuitens de final del WPT València al costat de Marcelo Capitani. En el personal, vaig arribar al número 150 del Rànquing WPT i vaig acabar la campanya en el lloc 69. Per haver estat la primera temporada em sembla genial.
Ets molt autoexigent i analític ... Què detalls has vist en el teu joc que t'agradaria polir?
Mira Òscar, em van ensenyar que en aquest esport 2 + 2 mai és 4. Crec que mai es deixa d'aprendre i que sempre hi ha alguna cosa o algú de qui un pot aprendre. Tracte de ser un jugador complet, molt agressiu a l'hora d'atacar però, si cal defensar, tenir els recursos per poder fer-ho sense problema. Intento ser el més regular possible i si cal manejar els temps i els canvis de velocitat poder fer-ho a la perfecció. Com més eines tingui a l'hora de jugar, millor. El més important és estar en una perfecta forma física que, en el pàdel actual, és importantíssim.
A les ordres d'Adrián Caviglia, què li aporta aquest gran tècnic tant al teu joc com a tu personalment?
Adri és un dels millors entrenadors que hi ha. És algú que sempre està pendent del seu jugador, necessiti alguna cosa en l'esportiu o en el personal. Et transmet molta tranquil·litat i confiança en el seu joc. Cada entrenador té la seva manera d'entrenar i ningú és amo de la veritat però, a mi en particular, m'encanta la forma d'entrenar que té Adri. El seu sistema es basa molt en el domini de la situació i de l'posicionament a la pista. És una eina que es surt de l'esquema bàsic d'atac i defensa ia mi em va molt bé aquesta manera de treballar. Esperem que aquest any sigui millor que l'anterior.
Iniciaràs la present campanya al costat de Marcelo Capitani. Quan i com va sorgir la possibilitat d'unir els vostres camins?
Amb Marce vaig tenir la possibilitat de jugar l'Estrella Damm Open, on va tenir el gest d'accedir a baixar a la Prèvia per jugar amb mi perquè ell podria haver jugat Quadre. Va confiar en mi i se'ns va donar bé perquè vam arribar fins a la ronda de vuitens, superant a parelles com Demianiuk-Izquierdo i Malacalza-Gutiérrez. Al terme d'aquest torneig, i per la comoditat que ens sentim, parlem d'afrontar aquesta temporada junts i treballar molt dur per a fer-ho el millor possible.
Heu parlat de reptes i objectius per a la present temporada?
Això encara no ho hem parlat però, com et pots imaginar, el que tractarem serà entrar en el Quadre de tots els tornejos ... Segurament sortirem de Prèvia.
Com fareu per entrenar, a l'estar separats per tants quilòmetres?
Això és una cosa que estem tractant d'organitzar. Ell tractarà de venir a Madrid totes les vegades que pugui i jo aniré a Pamplona sempre que em sigui possible. Tenim una forma semblant de jugar i per això, per més que no tinguem moltes hores d'entrenaments junts, anem a poder connectar a la perfecció.
Què li aportarà Marcelo al teu joc i què pots aportar tu al seu?
Marce és un jugador molt talentós. El que més em va a poder aportar serà tota la seva experiència ja que és un excel·lent jugador, que porta molts anys en aquest esport. Jo a ell li podré aportar joventut i velocitat. Tractarem d'acoblar les nostres virtuts de la millor manera possible i aconseguir que els nostres defectes siguin el menys previsibles. Com he dit abans, crec que el millor que tenim, i el que més fort ens va a fer, és que estem en la mateixa sintonia i tenim una forma molt semblant de jugar.
Des del primer dia, Vibor-A ha apostat molt fort per tu. Què suposa formar part d'aquesta gran família?
La veritat que no tinc més que paraules d'agraïment per a ells. Des que vaig arribar a Madrid, sense ser ningú en el món de l'pàdel i sense que ells em coneguessin, només per les referències que havien rebut de part d'Adrián Caviglia, van decidir apostar per mi. És un veritable orgull formar part d'aquesta família que, com vas dir, m'ha 'adoptat' des del principi. Intentaré fer les coses de la millor manera possible i m'esforçaré a el màxim perquè aquesta relació duri molts anys més. Només puc dir ... ¡¡Gràcies Vibor-A !!
Amb quina pala juguessis aquesta temporada? Què destacaries d'ella?
Jo vinc jugant amb la yarará però voldria provar la King Cobra a veure si canvi, jejeje. La yarará és una pala amb la qual estic molt a gust. Per a mi, és la més equilibrada de tota la col·lecció i la situaria entre la Black Mamba i la Edition ... Acomiada el necessari i té un tacte just.
Què son t'agradaria arribar dins del món del pàdel?
Jo estic a Espanya per tal d'algun dia arribar a ser el millor. Deixaré tot el que estigui al meu abast per aconseguir-ho. D'altra banda, un objectiu no tan a llarg termini, serà el de poder aconseguir refermar entre els millors jugadors de l'món.
Per acabar, quin missatge t'agradaria fer-li arribar als lectors de Pàdel World Press.
Vull agrair pel seu temps a totes les persones que hagin llegit aquesta entrevista. Una salutació molt gran per a ells. D'altra banda, dir-los que espero que 2015 sigui un gran any. Per acabar, agrair a Pàdel World Press per haver estat tan pendents de mi des que vaig arribar a Madrid. Moltíssimes gràcies i ens veiem a les pistes.
* Pots seguir tota l'actualitat del món del pàdel en els nostres perfils de Facebook y Twitter així com subscriure't a la nostra Newsletter diària de notícies.
