No et perdis el quart lliurament dels articles amb els quals l'actual president de la Federació Internacional analitza com han estat aquests primers gairebé quatre anys a el front de l'organisme rector de l'pàdel a nivell mundial. En aquest article ens parlarà sobre un dels majors reptes que ha hagut d'afrontar la FIP: tractar d'unir tot el pàdel institucional.

Pàdel World Press .- Potser el repte més important per a la nostra institució en el moment actual hagi estat el de tractar d'aconseguir que tot el pàdel institucional, esportiu i empresarial estigués sota un mateix paraigües.

Dir-ho és fàcil encara que realitzar-lo no ha estat simple ... Però per això som dirigents esportius i estem sempre atents i preparats per afrontar els reptes que les nostres funcions ens posen davant.

Hi ha moltes maneres de recórrer un camí: corrent, caminant, fent pauses més o menys freqüents i de durada més o menys extensa, buscant dreceres, sembrant, recollint fruits, mirant cap als costats però sense perdre el rumb, amb els ulls tancats, guiats de la mà, sols o acompanyats. Hi ha també qui miren el camí que tenen per davant i decideixen no recórrer-lo.

L'actual Junta Directiva i jo recorrem el camí a pas veloç, amb el propòsit que no es perdi massa temps en esperes inútils i sempre amb l'objectiu de tenir el temps necessari per a raonar, avaluar possibilitats i confrontar opinions, amb dotze ulls que miren cap a totes les latituds. Aquesta és la riquesa del treball en equip en la Junta de la FIP: la diversitat d'opinions i la necessitat d'arribar a una síntesi després d'haver analitzat totes o moltes de les possibles alternatives a un determinat comportament.

El Pàdel no té amos. No ho som els dirigents esportius ni ho són els jugadors ni els tècnics, ni els fabricants de pales, pistes, pilotes, grips, calçat, roba, programari, ni els organitzadors de tornejos, de cursos, de stages, de clínics ... No ho són tampoc els periodistes que segueixen el nostre esport, tots amb més o menys competència.

El Pàdel som tots i, per això, l'objectiu que tots estiguem sota el mateix sol, o protegits per la mateixa para-sol, no ha de ser un escàndol per a ningú i, per als anomenats 'dirigents', és una cosa que es converteix en una 'missió'.

La FIP ha proposat formats de formació reconeguts, ha creat una sèrie de nivells a més d'haver recollit i recopilat informació provinent dels majors i millors 'actors'.

Les activitats de formació de les Associacions i Federacions Nacionals són oficialment reconegudes, encara que cal ressenyar que hi ha discrepàncies importants entre els programes que cadascuna proposa.

La FIP proposa a tots sense distinció seus propis programes de formació, que en alguns casos passen a ser d'integració amb el que ja es fa a nivell nacional. D'aquesta manera hem contribuït en els quatre anys de gestió a formar i capacitar persones d'Alemanya, Suècia, Bèlgica, Holanda, Suïssa, Finlàndia i Emirats Àrabs Units.

Més enllà dels interessos comercials, dels drets i proteccions per patents registrades, l'espionatge industrial i de la competència en un mercat lliure, amb poques regles llancem primer la idea en una sèrie de reunions obertes i després la vam consolidar, donant pas a la constitució i el registre de l'Associació Internacional Productors de Pàdel (AIPP).

Aquesta associació treballa per enfortir la presència en el mercat internacional d'empreses que tinguin un comportament ètic, coherent amb la realitat i que siguin símbol de qualitat i seguretat per als usuaris. Al seu torn, han de destacar per l'excel·lència del servei que ofereixen i per ser una referència per a la Federació Internacional en el que es relaciona amb el desenvolupament de noves tecnologies i de nous materials i, per tant, les necessitats d'adequar les normatives i reglaments a l'ingrés o ús dels mateixos.

Avui dia, amb la supervisió de persones directament involucrades en la Federació Internacional, l'AIPP pot oferir als seus associats la certesa que les dades, informacions, documentació, etc, es troben disponibles per a tots sense distincions, en el màxim respecte de la privacitat, però també en una distribució d'informació horitzontal i igualitària per al benefici de tots. Com no podia ser d'altra manera, és una Associació que continua oberta a rebre sol·licituds d'adhesió.

L'anàlisi de les noves candidatures de possibles membres associats, nombroses, que es reben contínuament, ens obliga a un treball meticulós, codificat, d'interpretació i enriquiment cultural, ja que cada país presenta peculiaritats i característiques diferents.

En quatre anys hem passat de 18 a 28 federacions i associacions afiliades i el ritme seguirà sent accelerat, sense pauses, per tant es preveuen altres ingressos ja en el curs de l'any corrent.

Això no s'ha de ni al meu gestió ni a la feina de la Junta Directiva actual. Estic segur que hem facilitat la comunicació, motivat les naixents institucions i promogut les accions perquè el seu ingrés fora efectuat; però, el desenvolupament actual del pàdel al món no és la conseqüència de l'actual gestió sinó d'haver arribat a la maduració de totes aquestes simples iniciatives de milers de persones que viatgen pels diferents racons del planeta portant d'un punt a un altre noves idees i contagiant, com un virus, nous projectes i idees vencedores, com ho és el dedicar temps i recursos al nostre esport.

El jugador de qualsevol esport és l'anell fonamental de la cadena d'interrelació de la subsistència, desenvolupament i vida quotidiana. És qui està al centre i qui justifica totes les altres funcions i activitats però, sense les mateixes, la persona amb interessos d'activitat triaria i jugaria a un altre esport perquè, en l'actualitat, l'oferta esportiva és molt més àmplia que en el passat .

Sense els dirigents no existiria activitat organitzada, no existirien reglaments de joc, de competicions, no existirien sistemes de rànquings, assignació de títols de campions, ni la difusió de l'activitat institucional estructurada, ni els àrbitres ... No existiria un futur.

Sense els fabricants, els jugadors jugarien amb les seves mans i en l'espai obert ... No hi hauria Pàdel sense pales ni pistes. Es usarien calçat i roba d'altres disciplines i no hi hauria un desenvolupament específic per al nostre esport.

Sense els organitzadors, els jugadors jugarien sempre entre els coneguts, sense tenir oportunitats de trobar altres persones, de viatjar, de mesurar-se amb altres rivals, de guanyar i perdre, de guanyar diners, col·leccionar trofeus, o derrotes, de fer un book fotogràfic o un perfil en xarxes socials per plaer o també per buscar patrocinadors ... en definitiva, de créixer.

Els organitzadors d'esdeveniments, grans i petits, institucionals o privats, són l'obertura dels braços per portar al primer cop de palmells de les mans, que es converteix en aplaudiment i que tot jugador vol rebre.

Sense la premsa i sense les xarxes socials els resultats, les trobades, els reptes, les crítiques, perdrien d'amplificació i ressonància i tot seria més domèstic.

Tots sota el mateix sol i protegits per la mateixa para-sol. Aquest és l'objectiu que hem tingut i que hem aconseguit. Cada un amb les seves particularitats i exigències, però tots junts en un diàleg permanent, fluid i positiu.

Daniel Patti

* Pots seguir tota l'actualitat del món del pàdel en els nostres perfils de Facebook y Twitter així com subscriure't a la nostra Newsletter diària de notícies.